1.- UNA SOCIETAT DESIGUAL
La societat grega es dividia principalment en dos grups: els ciutadans i els no-ciutadans.
Els ciutadans podien participar en la vida política, gaudien de tots els drets i havien de pagar impostos. Dins d’aquest grup de ciutadans podíem trobar gen molt rica i gen més humil. A Atenes només eren ciutadans els nascuts a la ciutat i de pares atenesos.
2.- LA DEMOCRÀCIA
En el segle VI aC, algunes polis gregues van iniciar un nou tipus de govern, la democràcia, que significa “el govern del poble”. El millor exemple de democràcia és Atenes.
La institució més important de la democràcia atenesa era l’assemblea o ekklesía. EIs ciutadans es reunien quatre vegades al mes per votar les lleis, decidir la guerra i la pau i triar els governants. En l'assemblea només podien participar els ciutadans més grans de vint anys. Per tant, en quedaven exclosos els esclaus, els estrangers i les dones. L'orador exposava les seves idees des d'una tribuna. Tots els ciutadans podien fer ús de la paraula. El temps de paraula el marcava un rellotge d'aigua "la Clepsidra", i finalitzava quan l'atuell s'omplia. Les votacions es duien a terme a ma alçada.
Els magistrats s' encarregaven de posar en practica les decisions preses en l'assemblea. Entre ells destacaven els deu estrategs, que dirigien l'exercit i l'armada, i els arconts, que presidien els tribunal s i els ritus religiosos.
A més, a Atenes, hi havia la bulé, o consell dels cinc-cents. Aquest consell preparava les lleis que es discutien a l'assemblea i controlava els magistrats. Els seus membres s'elegien anualment per sorteig.
La societat grega es dividia principalment en dos grups: els ciutadans i els no-ciutadans.
Els ciutadans podien participar en la vida política, gaudien de tots els drets i havien de pagar impostos. Dins d’aquest grup de ciutadans podíem trobar gen molt rica i gen més humil. A Atenes només eren ciutadans els nascuts a la ciutat i de pares atenesos.
Els no-ciutadans no podien participar en la vida política. Entre els no ciutadans hi havia diferents grups: els estrangers ( metecs ) que eren persones lliures es dedicaven, majoritàriament, a l’artesania o al comerç. Pagaven els seus impostos, podien entrar a formar part de l’exèrcit, però no tenien dret a participar en la vida política i no posseïen ni terres i cases.
Els esclaus no eren considerats persones. Realitzaven les tasques en l’agricultura i el servei domèstic. Eren presoners de guerra o fills d’esclaus; també es podia arribar a la condició d’esclau si un ciutadà, per exemple, no pagava un deute important. Les dones podien ser lliures o esclaves, però en cap cas tenien drets i sempre estaven tutelades per un home. La vida de la dona grega es restringia a l’àmbit domèstic. No podien participar en política, ni pràcticament en la vida pública.
Les dones riques tenien cura de la llar i en poques ocasions sortien de la casa, per contra les dones de les classes populars treballaven com a venedores, dides o llevadores.
Els esclaus no eren considerats persones. Realitzaven les tasques en l’agricultura i el servei domèstic. Eren presoners de guerra o fills d’esclaus; també es podia arribar a la condició d’esclau si un ciutadà, per exemple, no pagava un deute important. Les dones podien ser lliures o esclaves, però en cap cas tenien drets i sempre estaven tutelades per un home. La vida de la dona grega es restringia a l’àmbit domèstic. No podien participar en política, ni pràcticament en la vida pública.
Les dones riques tenien cura de la llar i en poques ocasions sortien de la casa, per contra les dones de les classes populars treballaven com a venedores, dides o llevadores.
2.- LA DEMOCRÀCIA
En el segle VI aC, algunes polis gregues van iniciar un nou tipus de govern, la democràcia, que significa “el govern del poble”. El millor exemple de democràcia és Atenes.
La institució més important de la democràcia atenesa era l’assemblea o ekklesía. EIs ciutadans es reunien quatre vegades al mes per votar les lleis, decidir la guerra i la pau i triar els governants. En l'assemblea només podien participar els ciutadans més grans de vint anys. Per tant, en quedaven exclosos els esclaus, els estrangers i les dones. L'orador exposava les seves idees des d'una tribuna. Tots els ciutadans podien fer ús de la paraula. El temps de paraula el marcava un rellotge d'aigua "la Clepsidra", i finalitzava quan l'atuell s'omplia. Les votacions es duien a terme a ma alçada.
Els magistrats s' encarregaven de posar en practica les decisions preses en l'assemblea. Entre ells destacaven els deu estrategs, que dirigien l'exercit i l'armada, i els arconts, que presidien els tribunal s i els ritus religiosos.
A més, a Atenes, hi havia la bulé, o consell dels cinc-cents. Aquest consell preparava les lleis que es discutien a l'assemblea i controlava els magistrats. Els seus membres s'elegien anualment per sorteig.
AULA VIRTUAL
